|
HISTORIA DE LA MASIA CAN CONSTANS
HI HAVIA UNA VEGADA UN SOMNI
Hi ha una antiga fotografia
del pare, del Pere de Can Constans.
Ell està al costat de la via del cremallera que va a Núria i acompanya els primers clients.
La casa, el cremallera, el Torreneules al fons, encara amb neu, conformen un paisatge imponent i alhora de solitud.
És allà, però en aquesta imatge on comença el somni del pare.
Fa cinquanta anys, Queralbs, com deia el pare, era un racó de món, i el turisme rural un somni inimaginable, un bé desconegut, les carreteres que portaven a la ciutat eren pistes interminables, la nostra casa era aïllada i un camí estret era l'accés més directe al poble. Durant molt de temps el transport, el vehicle més modern utilitzat pel pare i amb el que portàvem tot el material pesat, va ser una entranyable burra de nom Platera, que portava sobre la seva esquena les provisions; caixes de menjar i de begudes i els equipatges d'uns naixents turistes que s'acostaven perplexos a la nostra llar.
El pare era somiador de mena i també molt tenaç. Ell confiava i desitjava que la casa de pagès es convertís en una fonda, semblava una aventura impossible però els anys li van donar la raó.
Al seu costat, sempre la mare, la Magda, amb la seva saviesa i fortalesa, el va acompanyar al llarg del camí, compartint un projecte, en el que molts pocs hi creien.
De mica en mica anaven arribant clients, especialment famílies senceres.
Nosaltres, els fills, que també augmentaven fins a arribar a sis, compartíem moltes estones amb ells. Van ser anys de tendresa; vigilant les vaques, jugant als prats, recollint mores, donant de menjar a les gallines o ajudant els pares en les feines del camp i la casa.
Recordo les llargues converses dels clients, quasi amics, a la cuina amb la mare, explicant-se les vides. La mare tenia un do especial per conèixer la gent i saber tractar-la. Era un ser especial; generosa i acollidora, pacient amb tothom, tant plena d'amor, que tothom l'estimava.
El pare, rialler, alegre, fent bromes i explicant acudits amb els clients i sempre preguntant i volent aprendre coses noves. Sovint al menjador era una tertúlia de moltes persones que semblaven una sola família.
El seu somni continua present en els fills, que hem seguit i continuat el seu camí. |
|
 |
|
|