Els pares
Magda Sala Pagès. Nascuda a Cantonigròs. Dona atractiva, elegant, intel·ligent, generosa, dolça i solidària. Estimava la ciutat i no li agradava gens l'hivern, la neu i el fred.
Pere Carbonell Casals. Home nascut a Batet. Pagès, romàntic, molt sensible, gran lector, ballador, amb inquietuds musicals, amant de l´òpera. Estimava el poble, però volia anar a viure a Barcelona.
Pares de la Magda
La casualitat va fer que un dia, amb molt de fred i neu, els avis, anant de pelegrinatge a Núria damunt d'un ruc, van resar a la Mare de Déu de Núria i li van demanar que mai de la vida, una filla seva anés a viure al poble de Queralbs. Però el destí ja estava escrit. I un bon dia, unes tietes de Barcelona van presentar el Pere i la Magda i com no podia ser d'un altra manera, ells és van enamorar.
Principi i final d'aquesta història i començament d'una altra.
La mare va anar a viure al poble, el pare s'hi va quedar, els fills van continuar...
Casa antiga
Eren els anys 30, els avis venien de Batet, i van comprar la casa de Can Constans.
Als anys 40 hi va haver un gran aiguat. Es va esllavissar una pedra enorme que va trencar una paret molt gruixuda de la llar, va foradar el sostre i va caure damunt del llit dels avis, que feia tot just deu minuts, que s'havien llevat.
Són els anys 50. Després del casament, els pares s'instal·len al poble. La casa de pagès era gran, però no era una casa pairal. Hi havia més espai de pallisses i de quadres, que d'espai habilitat per viure-hi.
El pare, tot i que no li agradava gaire, feia de pagès, treballava l'hort, els camps o recollia patates i segava l'herba dels prats. Els pares tenien gallines, conills i unes deu vaques.
Records
-Als inicis, quan el pare era molt jove, baixava a peu al poble i portava una lletera de 30 litres a l'esquena. Anava casa per casa a vendre la llet de les seves vaques.
-El pare munyia las vaques dos cops al dia, al matí i al vespre i les ajudava, quan havien de parir. Era un moment molt emocionant, que alguns clients havien pogut presenciar. El vedell s'aixecava sol i, poc a poc, s'anava acostant a la seva mare, es guiava per l'olor, pel contacte amb la seva pell i quan trobava les metes, de seguida començava a mamar.
-La mare s'enfadava sovint amb las vaques, se li menjaven el sabó de la roba refregaven, amb la cua, la roba neta acabada d'estendre...
-La nostra mare rentava a mà al safareig de casa, totes les estacions de l'any, i a l'hivern tot lo que estenia es glaçava, les peces de roba s'endurien com si fossin fustes.
